Un Blandnoch per a Amélia

La petita Amélia, en el seu primer aniversari, va tenir un regal ben curiós...

Com podeu veure, de moment, sembla apreciar-ne sobretot  la bonica caixa., sòbria i elegant com correspon a un producte de tanta consistència... La petita Amélia deu pensar que es un regal força avorrit  tot i que sembla intuir que aquella caixa amaga algun misteri llunyà i desconegut. I té raó...

En el seu primer aniversari la nostra Amélia ha tingut, entre d'altres regals, aquesta bonica caixa que conté un  Blandoch de 23 anys. Aquesta ampolla forma part d'una col·lecció anomenada "Rare Malts"

"Rare Malts" és una col·lecció de Cask  Strength (1) de whisky single malt, generalment de 19 o més anys que provenen de destil·leries que ja no existeixen o que, tot i continuar la seva activitat, ja no fan aquests whiskys. Es tracta doncs  de whiskys gairebé únics i que costarà molt de trobar en un futur.

Un regal ben curiós, certament... Què en farà la nostra filla d'aquest whisky tan exclusiu?

De moment res... Aquest és un regal que serà regalat dos cops; ara que va fer un any i quan en tingui 18...

Per aquelles paradoxes de la relació entre valor i preu, quan l'Amélia tingui divuit anys el valor d'aquesta ampolla s'haurà multiplicat i també el seu preu...  Ella, ara no ho sap però aquella caixeta tan bonica que li van regalar quan va fer un any, li servirà als divuit per, potser, poder fer aquell gran viatge que tots hauríem desitjat fer al divuit anys.


(1) -  Cask Strength vol dir literalment "la força de la barrica" i fa referència a whiskys  dels millors barrils que s'embotellen directament, sense diluir-los amb aigua..

Rimarts, un celler artesanal...

L’entusiasme és una gran cosa.

Darrera d’una feina ben feta, gairebé segur, sempre hi trobarem el motor silenciós de l’entusiasme.
Què és l’artesania sinó entusiasme guiat, canalitzat, conduït per una tècnica?
La tècnica, en artesania, es quelcom que avança més en funció del coneixement que no pas de la innovació. La tècnica, en artesania, és el respecte per la tradició no pel que té d’ancestral, sinó pel que té de sàvia.

A Goya18 ens agrada el món dels vins precisament per això, perquè més enllà de la moda o d’un cert “snobisme”, hi podem trobar molta gent que treballa d’aquesta manera; amb entusiasme i tècnica. 
Rimarts és una empresa familiar que va néixer l’any 1987 a Sant Sadurní d’Anoia. El seu fundador, el sr. Ricard Martínez de Simón, va apostar per l’elaboració de caves i vins a partir d’una metodologia purament artesanal. Vint-i-cinc anys més tard aquest celler, ara dirigit pels seus fills Ernest i Ricard, s’ha guanyat el reconeixement no tan sols dels seus clients (i el nostre) sinó també el de la crítica especialitzada.

Rimarts és un del primers cellers amb els que vam començar a treballar i, en aquest temps, hem pogut gaudir no només dels seus excel·lents productes (que tenen de sempre un lloc destacat a les nostres estanteries) sinó d’algunes trobades memorables al seu celler.

Hem tingut el plaer de compartir amb ells copes, converses i entusiasmes que ens son comuns.

Benvinguts

Us donem la benvinguda al nostre blog!

Ens hem envoltat de vins perquè ens agraden...
Per tota la cultura que tenen al darrera i sobretot, perquè és al voltant d'una bona ampolla de vi que, amb les amigues i els amics, compartim els moments més agradables.

Us parlarem de vins i també de whisky (un altra passió nostra), us explicarem coses dels cellers que hi treballen, de com es fan, de on es fan... Mirarem de compartir el que sabem i d'aprendre'n més amb vosaltres.

Us explicarem les coses que fem i les que volem fer

I també, de tant en tant, us explicarem com és això de viure, dia a dia, a la nostra petita bodega de la Vila de Gràcia.

El New York Times a Goya18

Aquest és un retall de l'edició en paper del NYT que ens va regalar un visitant.

El dimecres va tornar a passar... 

Pantalons curts, xancletes, càmera fotogràfica penjant del pit i barret de palla. El retall del diari a la mà i un parell de passejades pel davant de la botiga mirant, ara el carrer, ara el tros de paper.

Sembla mentida que, desprès de tant de temps, hi hagi turistes, dels llocs més diversos,  que vinguin a la nostra botiga amb l’article a la mà. Suposo que això diu molt en favor del New York Times i, també, en favor d’alguns viatgers que planifiquen els seus viatges amb tanta antelació...

Era la tarda de l’últim dia que teníem obert, abans de les vacances d’estiu, que se’ns va aparèixer un fotògraf que volia fer un reportatge per al New York Times.

En veure la nostra cara d'estupefacció, Stefano Buonamici, va tenir el detall d’explicar-nos que, uns dies abans, havia entrat a la nostra botiga un redactor del blog de viatges del New York Times. Que ens havia comprat alguns vins, que li havia agradat la botiga i el tracte que li vam donar i que havia decidit incloure’ns en un reportatge que estava fent sobre la Vila de Gràcia.

Algun temps després, ja amb el reportatge a la mà, vam poder saber que Andrew Ferren és un escriptor especialitzat en viatges que viu des de fa vuit anys a l’Estat Espanyol i que desenvolupa la seva feina des de la discreció... No es va donar a conèixer, no ens va parlar per a res del New York Times. Simplement va entrar, va xerrar amb nosaltres, li va agradar el que va veure i va escriure la seva petita crònica. Una sorpresa molt agradable.